Legal · Cognoms

Canvi de cognoms després del casament: què preveu la llei a Espanya

És una creença molt estesa que, en casar-se, una persona «agafa» el cognom de l'altra. A Espanya això no és automàtic: els cognoms es regeixen per la llei del Registre Civil i, per regla general, no canvien pel sol fet del matrimoni. Aquesta guia explica, de manera orientativa, què es pot fer i en quines condicions.

El casament no canvia els cognoms a Espanya

A diferència del que passa en altres ordenaments (per exemple, en alguns sistemes anglosaxons), a Espanya el matrimoni no atribueix automàticament cap cognom a cap dels cònjuges. Cada persona conserva els seus cognoms tal com figuren al Registre Civil. La idea que «la dona pren el cognom del marit» —o viceversa— és una influència cultural d'altres països, no una conseqüència jurídica del nostre dret.

Això vol dir que, després del casament, en els documents oficials —DNI, passaport, targeta sanitària, contractes, immobles— els cognoms continuen sent els mateixos. El que canvia és l'estat civil, no la identitat.

Com es regulen els cognoms: Llei 20/2011

El marc legal és la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, plenament desplegada a partir del 30 d'abril de 2021. La llei configura el nom i els cognoms com a element d'identitat derivat del dret de la personalitat, i sistematitza el procediment de canvi sotmetent-lo, com a regla general, a la competència de l'encarregat del Registre Civil.

Els articles rellevants són els que van de l'article 49 al 55 de la Llei 20/2011:

Article 49: dret al nom i als cognoms i atribució de cognoms en la inscripció de naixement.
Article 50: detalls sobre l'atribució de cognoms i ordre.
Article 51: regles especials sobre el nom.
Article 52: canvi de nom davant l'encarregat del Registre Civil.
Article 53: canvi de cognoms mitjançant declaració de voluntat.
Article 54: canvi de cognoms per expedient.
Article 55: canvi de cognoms per circumstàncies excepcionals.

Les vies de canvi: declaració de voluntat o expedient

La llei diferencia dues vies. La via per declaració de voluntat (article 53) és més àgil i només es pot fer servir en supòsits taxats: per exemple, per invertir l'ordre dels cognoms, per regularitzar-ne l'ortografia a la llengua corresponent, per adequar-los a la grafia del nom o altres supòsits previstos a la llei. En aquests casos n'hi ha prou amb una declaració davant l'encarregat del Registre Civil; no cal acreditar un ús habitual previ.

La via per expedient (article 54) és la prevista per a la resta de supòsits. La llei exigeix, com a regla general, que el cognom proposat:

Pertanyi legítimament al sol·licitant.
Estigui constituït per una combinació admesa.
Sigui un cognom utilitzat habitualment pel sol·licitant.

L'article 54 preveu també excepcions per a casos com el d'una persona que té el sol·licitant acollit (sempre amb els consentiments necessaris) o per modificar un cognom que resulti contrari a la dignitat o causi greus inconvenients.

L'ordre dels cognoms dels fills

Una qüestió relacionada però diferent és l'ordre dels cognoms dels fills. La Llei 20/2011, en els seus articles sobre atribució de cognoms, preveu que els progenitors decideixin de comú acord l'ordre dels dos cognoms del primer fill. Aquest ordre s'aplica també a la resta de fills comuns. En cas de desacord o si no consta cap manifestació, l'encarregat del Registre Civil decideix segons criteris d'interès superior del menor.

A més, segons l'article 49.3 de la mateixa llei i d'acord amb el que estableix l'article 109 del Codi civil, els fills, en assolir la majoria d'edat o en emancipar-se, poden alterar l'ordre dels seus cognoms.

Casaments amb element estranger

Quan un dels cònjuges és estranger, la regla canvia: el seu dret nacional pot preveure efectes onomàstics del matrimoni (per exemple, que la persona prengui o afegeixi el cognom del cònjuge). En aquests casos, la persona pot voler que aquesta modificació es reflecteixi també en els seus documents espanyols. La via concreta depèn de:

La nacionalitat de la persona estrangera i el seu dret intern.
El reconeixement i la inscripció del matrimoni al Registre Civil.
Les regles del Reglament del Registre Civil i, si escau, dels reglaments europeus sobre documents públics.

Hi pot haver també diferències si la persona té doble nacionalitat, si està empadronada fora d'Espanya o si actua davant consolats espanyols a l'estranger. La regla pràctica torna a ser la mateixa: confirmar el cas amb el Registre Civil i amb el consolat corresponent.

Tramitació i terminis

El canvi de nom (article 52) i el canvi de cognoms (articles 53, 54 i 55) es tramiten davant l'encarregat del Registre Civil competent, que habitualment és el del domicili del sol·licitant. La llei descriu el marc general; les resolucions i instruccions de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, i la pràctica de cada oficina del Registre Civil, fixen el detall del tràmit. No publiquem terminis tipus perquè varien segons l'oficina i el moment.

Des de l'entrada en vigor plena de la Llei 20/2011 el 30 d'abril de 2021, el procediment està més centrat en l'encarregat del Registre Civil. La informació actualitzada està a la pàgina oficial del Ministeri de Justícia sobre canvi de nom i cognoms.

Què mirar, en la pràctica

Identifiqueu quin canvi voleu: invertir l'ordre, regularitzar l'ortografia, substituir o afegir un cognom, o un altre supòsit.
Comproveu si encaixa amb la via per declaració de voluntat (article 53) o si caldrà expedient (article 54).
Si hi ha element estranger, contacteu el consolat corresponent abans de fer res.
Adreceu-vos al Registre Civil competent per saber documentació exacta i agenda.
Si el cas és complex o transfronterer, valoreu consultar un professional del dret.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Informació orientativa revisada amb fonts oficials. La normativa pot canviar i la pràctica varia segons el Registre Civil; comprova sempre les fonts oficials i, si la situació és complexa, consulta un professional del dret.