Legal · Parella de fet

Parella de fet o casament: diferències a Catalunya

Una comparació orientativa entre la parella estable —també anomenada parella de fet o unió estable de parella— i el matrimoni a Catalunya. No us diem què escollir: us expliquem en què es diferencien les dues vies perquè la decisió la prengueu amb la informació adequada.

Què és una parella estable a Catalunya

A Catalunya, la figura jurídica equivalent a la «parella de fet» s'anomena parella estable (o «unió estable de parella») i té un règim propi al llibre segon del Codi civil de Catalunya, aprovat per la Llei 25/2010. La definició és a l'article 234-1 del CCCat: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial.

Es considera que hi ha parella estable en qualsevol d'aquests tres supòsits:

Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
Si durant la convivència tenen un fill en comú.
Si formalitzen la relació en escriptura pública davant notari.

L'article 234-2 estableix també qui no pot constituir parella estable: persones menors d'edat no emancipades, parents en línia recta o col·lateral fins al segon grau, persones casades i no separades de fet, i persones que conviuen en parella amb una tercera persona.

El Registre de parelles estables: voluntari i no constitutiu

El Registre de parelles estables de Catalunya depèn del Departament de Justícia i va entrar en funcionament l'1 d'abril de 2017. La inscripció és voluntària i, segons explica la mateixa Generalitat, no té caràcter constitutiu: una parella pot ser estable d'acord amb el CCCat sense estar inscrita. La inscripció, però, és un mitjà de prova útil per acreditar la parella davant tercers o davant l'Administració.

Segons la informació oficial, la inscripció és un dels mitjans que permeten, per exemple, al membre supervivent de la parella estable accedir a la pensió de viduïtat i a altres prestacions previstes pel Reial decret legislatiu 8/2015, de la Seguretat Social. Que la parella estigui o no inscrita, i quan, pot ser determinant en aquest tipus de tràmits.

Què passa durant la convivència

Segons l'article 234-3 del CCCat, durant la convivència les relacions de la parella estable es regulen exclusivament pels pactes dels convivents. Això vol dir que, a diferència del matrimoni, no hi ha un règim econòmic per defecte aplicable: cada conviuent manté la titularitat dels seus béns i deutes, llevat que pactin una altra cosa. En matèria de disposició de l'habitatge familiar s'aplica l'article 231-9 del mateix codi.

En canvi, el matrimoni té un règim econòmic supletori previst per llei: a Catalunya, en absència de pactes en capítols matrimonials, el règim és el de separació de béns (article 231-10 del CCCat). En la resta de l'Estat, el règim supletori general és, normalment, el de béns gananciales (articles 1315 i següents del Codi civil estatal). Si t'hi interessa, ho expliquem amb més detall a la guia de règim econòmic matrimonial.

Dissolució: com s'acaba cada figura

Les vies d'extinció són una de les diferències pràctiques més importants. Per a la parella estable, l'article 234-4 del CCCat llista cinc causes:

Cessament de la convivència amb ruptura de la comunitat de vida.
Mort o declaració de defunció d'un dels convivents.
Matrimoni de qualsevol dels convivents.
Acord comú dels convivents formalitzat en escriptura pública.
Voluntat d'un dels convivents notificada fefaentment a l'altre.

Després del cessament, els convivents poden pactar els efectes (article 234-6) i poden reclamar, si escau, una compensació econòmica per raó de treball (article 234-9, amb remissió als articles 232-5 a 232-10) o una prestació alimentària temporal (article 234-10).

El matrimoni, en canvi, només es dissol per mort, declaració de defunció d'un dels cònjuges o divorci, i pot quedar invàlid per nul·litat. El divorci s'instrumenta amb un procediment judicial o, en determinats casos, notarial, i no per simple voluntat unilateral notificada a l'altra part.

Herència i drets viduals: per què no és el mateix

En matèria d'herència, el matrimoni i la parella estable no estan equiparats automàticament en tots els punts. El cònjuge superviviente té drets successoris específics regulats al llibre quart del Codi civil de Catalunya. Per a la parella estable, l'article 234-14 del CCCat preveu, en cas d'extinció per mort, drets viduals familiars dels articles 231-30 i 231-31 (ajuar de la vivenda i any de viduïtat), però els drets successoris específics en la successió legal del convivent supervivent estan recollits en altres normes del Codi civil de Catalunya i tenen un encaix propi.

Per això, si la voluntat és que el conviuent o cònjuge supervivent rebi un patrimoni concret, la solució més segura és sempre fer testament: ho recomanen, de fet, les guies oficials de família del Departament de Justícia. El testament permet ajustar la situació real al que la parella vol que passi, més enllà de les regles supletòries que aplicarien en absència de testament.

Pensions i prestacions: caveats fiscals i de Seguretat Social

L'accés a determinades prestacions de la Seguretat Social —especialment la pensió de viduïtat— pot exigir, en el cas de les parelles estables, acreditar formalment l'existència de la parella i un període mínim de convivència. La inscripció al Registre de parelles estables és un dels mitjans de prova previstos. Hi ha matisos importants segons quan es va constituir la parella, quan es va inscriure i quan es produeix el fet causant, i la jurisprudència en aquest àmbit ha anat evolucionant.

En l'àmbit fiscal (IRPF, impost sobre successions i donacions, impost sobre el patrimoni, etc.), el tracte que reben matrimoni i parella estable pot ser diferent segons l'impost i el territori, i pot variar amb les reformes legislatives. No publiquem cap quantitat, tipus impositiu ni reducció concreta en aquesta pàgina: per a la teva situació, consulta directament l'Agència Tributària de Catalunya o l'Agència Tributària estatal i, si cal, un professional.

Un marc de decisió: preguntes, no recomanacions

En lloc de recomanar una via concreta, t'oferim preguntes per pensar amb la teva parella. Cap d'aquestes preguntes té una resposta correcta: depèn del vostre cas.

Voleu un acte jurídic puntual o un estat civil? El matrimoni és un acte formal amb un canvi d'estat civil; la parella estable es construeix sobre la convivència o un acte notarial sense canviar l'estat civil.
Quin règim econòmic preferiu per defecte? Amb el matrimoni a Catalunya us aplica la separació de béns si no pacteu res; com a parella estable, no hi ha règim supletori, regeixen els vostres pactes.
Com voleu que es resolgui un eventual final? En la parella estable hi ha vies més senzilles (incloent-hi la voluntat unilateral notificada). En el matrimoni, l'extinció requereix divorci o nul·litat.
Hi ha fills, patrimoni propi previ o expectatives d'herència? Aquests són els elements que justifiquen pensar bé tant la via com els pactes o el testament.
Hi ha algun element transfronterer o internacional? En aquest cas, la regla aplicable pot ser més complexa; valoreu consultar un professional.

On verificar-ho

El Registre de parelles estables de Catalunya per als tràmits d'inscripció, modificació i extinció.
La pàgina Família i matrimoni del Departament de Justícia per a una visió general en català.
El Portal Jurídic de la Generalitat i el BOE consolidat per al text del Codi civil de Catalunya.
Una notaria, per a l'escriptura pública de constitució de parella estable o per a capítols matrimonials abans del casament.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Informació orientativa revisada amb fonts oficials. La normativa pot canviar i els efectes pràctics varien segons el cas; comprova sempre les fonts oficials i, si la situació és complexa, consulta un professional del dret.