Legal · Casament civil

Casament civil a Catalunya: documents, terminis i passos

Una visió general i orientativa de com és casar-se pel civil a Catalunya: què és, on es comença l'expedient matrimonial, quins documents solen demanar-se i per què el procediment varia segons el Registre Civil o l'ajuntament.

Què és un casament civil

Un casament civil és el que es celebra davant d'una autoritat civil, sense ritu religiós. A Catalunya el pot oficiar l'encarregat del Registre Civil, el lletrat de l'Administració de justícia, un jutge de pau, l'alcalde o un regidor en qui delegui, o bé un notari. La parella pot triar entre aquestes vies segons la disponibilitat i el procediment de cada municipi.

Per exemple, a Barcelona la competència recau en l'alcaldia, que la delega en regidors, i les cerimònies se celebren en seus municipals. En altres municipis el casament el pot oficiar el jutjat de pau o el mateix ajuntament.

L'expedient matrimonial: el tràmit previ

Abans de la cerimònia cal tramitar l'expedient matrimonial (també anomenat expedient o acta prèvia). El seu objectiu és comprovar que tots dos membres de la parella tenen capacitat matrimonial i que no hi ha cap impediment legal per casar-se.

L'expedient s'acostuma a iniciar al Registre Civil del municipi on un dels dos està empadronat i resideix, o bé davant de notari. En molts casos també es pot sol·licitar de manera telemàtica a través de la seu electrònica del Ministeri de Justícia. El tràmit conclou amb una resolució que autoritza el casament.

Documents que solen demanar-se

La documentació exacta depèn del Registre Civil o del notari, però habitualment es demana, per a cada membre de la parella:

  • Document d'identitat: DNI, passaport o NIE (original i fotocòpia).
  • Certificat literal de naixement, d'emissió recent. La validesa varia segons la font (sovint dins els 6 mesos; el Ministeri de Justícia esmenta menys d'un any). Confirma el termini amb el teu Registre Civil.
  • Certificat o volant d'empadronament recent, que acrediti la residència.
  • Declaració de l'estat civil (declaració jurada o «fe de vida i estat»).
  • Sol·licitud de matrimoni emplenada.

En situacions concretes calen documents addicionals: per exemple, un certificat de matrimoni anterior amb l'anotació de divorci, o el certificat de defunció en cas de viudetat. Quan un dels membres de la parella és estranger, sol caldre documentació del seu país (com un certificat de capacitat matrimonial), que depèn de la nacionalitat; consulta-ho específicament amb el Registre Civil.

Els testimonis

En el casament civil hi solen intervenir dos testimonis, majors d'edat i amb document d'identitat en vigor. Donen fe de la veracitat de la sol·licitud i, el dia de la cerimònia, en signen l'acta. Alguns registres poden tenir requisits propis, així que val la pena confirmar-ho.

Terminis

Un cop autoritzat l'expedient, el casament s'ha de celebrar dins d'un termini màxim, que de manera general és d'un any des de l'autorització. El temps de tramitació de l'expedient, en canvi, varia significativament segons el Registre Civil i la localitat: no hi ha una xifra única. Per això convé iniciar el tràmit amb prou antelació respecte de la data prevista.

El notari, una via a part

Des de la Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària, els notaris poden tramitar l'expedient previ i autoritzar el casament mitjançant escriptura pública, també amb dos testimonis. És una via alternativa al Registre Civil que aquesta guia no desenvolupa en detall; si t'hi interessa, consulta-ho directament amb una notaria.

Resum dels passos

  1. Tria la via (Registre Civil, ajuntament o notari) i informa-te'n al teu municipi.
  2. Reuneix la documentació de tots dos membres de la parella.
  3. Inicia l'expedient matrimonial i espera la resolució.
  4. Reserva data i lloc per a la cerimònia dins el termini autoritzat.
  5. Celebra el casament amb els dos testimonis i signa l'acta.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Informació orientativa revisada amb fonts oficials. Els requisits, els documents i els terminis poden canviar i varien segons el lloc del tràmit; comprova sempre les fonts oficials i l'organisme competent abans de prendre decisions.